Atmosfera de Venus | |
---|---|
Estructura nuvolosa en l'atmosfera de Venus a l'any 1979, | |
Informació general[1] | |
Altura | 250 km |
Pressió mitjana de superfície | (92 bar o) 9.2 MPa |
Massa | 4.8×1020 kg. |
Composició[1][2] | |
Diòxid de carboni | 96,5% |
Nitrogen | 3,5% |
Diòxid de sofre | 150 ppm |
Argó | 70 ppm |
Vapor d'aigua | 20 ppm |
Monòxid de carboni | 17 ppm |
Heli | 12 ppm |
Neó | 7 ppm |
Clorur d'hidrogen | 0.1–0.6 ppm |
Fluorur d'hidrogen | 0.001–0.005 ppm |
L'atmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar. És molt més densa i més calenta que la terrestre: la temperatura de la superfície és de 740 K (467 °C), mentre que la pressió és de 93 bar. L'atmosfera venusiana té núvols opacs compostos d'àcid sulfúric, el que fa impossible les observacions òptiques de la superfície. Informació sobre la topografia es van obtenir només per les imatges de radar. Els principals gasos atmosfèrics són el diòxid de carboni i el nitrogen. Altres compostos químics són presents només en petites traces.[1]
L'atmosfera de Venus és un estat vigorós de moviment i de superrotació, i circumda tot el planeta en només quatre dies terrestres, molt més ràpid que la rotació del planeta 243 dies. Els vents que produeixen la superrotació assoleixen velocitats de més de 100 m/s (360 km/h)[3] i es mouen a una velocitat 60 vegades més gran que la rotació del planeta, mentre que a la Terra els vents més ràpids assoleixen velocitats del 10% al 20% de la velocitat de la seva rotació.[4] D'altra banda, el vent es fa cada vegada més lent, com l'elevació de la superfície disminueix, amb la brisa amb prou feines arriba a la velocitat 10 km/h a la superfície.[5] A prop dels pols són estructures anticiclòniques anomenades vòrtexs polars. Cada vòrtex té dos ulls i té un patró característic de núvols en forma de S.[6]
A diferència de la Terra, Venus no té camp magnètic. La seva ionosfera separa l'atmosfera des de l'espai exterior i del vent solar. Aquesta capa ionitzada exclou del camp magnètic solar, donant al planeta un entorn magnètic diferent, anomenat magnetosfera induïda de Venus. Els gasos lleugers, inclosos el vapor d'aigua, són arrossegats contínuament pel vent solar a través de la cua magnètica induïda.[3] S'especula que quatre bilions d'anys l'atmosfera de Venus va ser similar a la de la Terra amb aigua líquida a la superfície. L'efecte hivernacle pot haver estat causat per l'evaporació de l'aigua superficial i posterior augment de gasos amb efecte d'hivernacle.[7][8]
Malgrat les condicions extremes a la superfície de Venus, la pressió atmosfèrica i la temperatura entre 50 km i 65 km per sobre de la superfície del planeta és aproximadament la mateixa que la Terra, pel que la seva atmosfera superior de la zona més semblant a la de la Terra en el sistema solar, més semblant a aquesta que la superfície de Mart. A causa de la similitud en la pressió i la temperatura i el fet que l'aire respirable de Venus (21 % d'oxigen, el 78 % de nitrogen) és més lleuger que l'aire, es va proposar que l'atmosfera superior podria ser un bon lloc per a l'exploració i colonització.[9]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Basilevsky2003
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Bertaux2007
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Svedhem2007
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Piccioni2007
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Kasting
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search